Consells per parlar amb algú que viu amb demència

La demència pot fer que costi més trobar les paraules, seguir una frase llarga o aïllar-se del soroll de fons. Això no vol dir que la persona hagi deixat de voler connectar amb els altres. Petits canvis en la manera de preparar una conversa, de parlar i d’escoltar poden fer que comunicar-se sigui més fàcil i més tranquil per a tothom.

Quins són els consells més importants per parlar amb algú que viu amb demència?

Capteu la seva atenció, feu-ho senzill i tingueu paciència. Si només recordeu cinc coses:

1. Feu que l’entorn sigui tranquil i mireu-la de cara. Apagueu la televisió, seieu a l’alçada dels seus ulls i feu servir el seu nom.
2. Digueu una cosa cada vegada. Frases curtes, una idea, una pregunta.
3. Oferiu una tria entre dues opcions. «Te o cafè?» és més fàcil que «Què vols prendre?».
4. Espereu. Doneu-li més temps per respondre del que sembli natural i procureu no interrompre.
5. No discutiu ni feu preguntes per posar a prova la memòria. Responeu a com se sent, no a si els fets són correctes.

Com hauria de començar una conversa?

Prepareu l’entorn perquè la persona es pugui concentrar en vostè. La guia de la Family Caregiver Alliance recomana reduir primer el soroll: apagueu la ràdio o la televisió, tanqueu les cortines o la porta, o aneu a un lloc més tranquil.

• Acosteu-vos de front. Acostar-se per darrere o de costat pot espantar.
• Digueu qui sou. «Hola, pare, sóc la Sara, la teva filla.» Així li eviteu haver de buscar el vostre nom.
• Poseu-vos a la seva alçada. Si està asseguda, seieu o agenolleu-vos perquè els vostres ulls quedin al mateix nivell.
• Fixeu-vos en la vostra expressió i el vostre to. El National Institute on Aging (NIA) aconsella tenir en compte el to, el volum, l’expressió facial i el llenguatge corporal, i mantenir una actitud càlida i natural.
• Comproveu que porti les ulleres i els audiòfons. Costa seguir una conversa que no es pot veure o sentir bé del tot.

Com hauria de dir el que vull dir?

Feu servir paraules senzilles, frases curtes i una veu calmada i suau.

• Una idea per frase. «Posem-nos l’abric. Després sortirem a fora.» En lloc de dir-ho tot seguit.
• Feu servir noms, no pronoms. «La tieta Joan ha trucat» és més clar que «Ha trucat».
• Parleu amb un to més greu, no més alt. La Family Caregiver Alliance suggereix abaixar una mica el to de veu en lloc de cridar.
• Repetiu i, si cal, reformuleu. Si no us ha entès, repetiu les mateixes paraules una vegada. Si no funciona, espereu un moment i proveu amb altres paraules.
• Acompanyeu les paraules amb gestos. Assenyaleu la tassa, mostreu els dos jerseis o feu el primer pas perquè ho vegi.
• Parleu amb la persona, no de la persona. El NIA recomana no parlar de la persona com si no hi fos i no parlar-li com si fos un infant.

El NIA suggereix versions més senzilles de preguntes habituals. Aquí en teniu alguns exemples en aquesta línia:

Com puc escoltar bé?

Escolteu el significat i el sentiment, no només les paraules.

• Espereu. El silenci sovint és temps per pensar. Compteu lentament fins a deu abans d’intervenir.
• Oferiu una paraula només si es queda encallada. La Family Caregiver Alliance diu que està bé suggerir paraules quan algú té dificultats.
• Comproveu el que heu entès. La guia de comunicació de l’Alzheimer’s Association suggereix buscar el significat que hi ha darrere de les paraules i repetir-ho per comprovar que ho heu entès bé. «Et preocupa el cotxe?».
• Fixeu-vos en la cara i en el cos. A mesura que parlar costa més, el NIA assenyala que l’expressió facial pot mostrar tristesa, ràbia o frustració amb més claredat que les paraules.
• Preneu-vos les preocupacions seriosament. Encara que una preocupació es basi en un fet equivocat, el sentiment és real.

I si diu alguna cosa que no és certa?

No discutiu. És poc probable que canvieu la seva manera de veure-ho, i la persona pot acabar sentint-se avergonyida o espantada. En lloc d’això, connecteu amb el que sent i, després, redirigiu la situació amb suavitat.

La Family Caregiver Alliance suggereix reconèixer l’emoció abans de canviar de tema. Per exemple, si la vostra mare insisteix que ha d’anar a buscar els nens a l’escola:

• En lloc de: «Mama, els teus fills ja són grans. D’això fa quaranta anys.»
• Proveu amb: «Sempre has estat una mare molt afectuosa. Explica’m com els anaves a buscar. Vols que primer mengem alguna cosa?»

L’Alzheimer’s Association també aconsella no discutir per afirmacions amb què no esteu d’acord. Trieu bé els moments: si una creença equivocada no fa mal a ningú, és millor deixar-ho passar.

Com canvia la comunicació a mesura que la demència avança?

Les necessitats canvien amb el temps, així que és bo adaptar la manera de comunicar-se. L’Alzheimer’s Association descriu tres grans fases:

Cada persona és diferent, i la mateixa persona pot tenir dies bons i dies més difícils. Adapteu-vos a com es troba en aquell moment, no a una etiqueta.

Les imatges i les activitats poden facilitar la conversa?

Sí. Una imatge compartida treu pressió i dona a tots dos alguna cosa per mirar i assenyalar.

• Imatges per iniciar converses. Conversation Cards ofereix imatges amb preguntes obertes que no posen a prova la memòria.
• Fotos de família. Photo Pairs converteix les fotos que trieu en un joc d’aparellar suau, que sovint fa sortir records i històries.
• Dites conegudes. Finish the Saying fa servir dites conegudes, seguides d’una proposta per conversar.
• Jocs d’aparellar com a acompanyament. Picture Pairs dóna alguna cosa a fer amb les mans mentre converseu.

Consulteu com jugar junts i les activitats de reminiscència per tenir-ne més idees. Per a les visites i les trucades, podeu llegir les nostres guies sobre visitar i les trucades telefòniques i de vídeo.

Si la persona parla més d’una llengua, consulteu la nostra guia per comunicar-se en diferents llengües.

I si perdo la paciència?

Passa a tothom. El NIA suggereix que, si us sentiu frustrat o frustrada, us preneu un temps per calmar-vos. Aneu a una altra habitació, feu unes quantes respiracions lentes i torneu quan us sentiu més tranquil o tranquil·la. Sempre podeu tornar a començar la conversa, i és possible que la persona respongui bé al vostre estat d’ànim més calm. Si la frustració és constant, és un senyal que necessiteu més suport, no que ho esteu fent malament. La nostra guia sobre l’autocura de la persona cuidadora inclou recursos on podeu demanar ajuda.