La resposta breu
Les preguntes de reminiscència inviten una persona a parlar del seu passat d'una manera càlida i oberta: «Expliqui'm la casa on va créixer», i no «Te'n recordes d'on vivia?». Faci servir unes quantes preguntes per tema, segueixi el ritme de la persona i gaudeixi del relat fins i tot quan els detalls estiguin barrejats. Mai no demani una resposta correcta ni faci un examen. Temes com la casa, la feina, el menjar, la música, les festes i la família ofereixen les obertures més naturals.
- Faci invitacions obertes, com «Expliqui'm...» o «Com era...», en lloc de preguntes de sí o no o de correcte o incorrecte.
- Mai no faci un examen amb «Te'n recordes?» o «Qui és aquest?». Poden fer sentir la persona posada a prova i causar angoixa.
- Segueixi el relat de la persona, encara que els detalls canviïn. El sentiment i la companyia importen més que els fets.
- Comenci amb una pregunta cada cop i faci servir una foto, una olor o una cançó per obrir la conversa.
- Si un record és dolorós o la persona s'altera, canviï de tema amb delicadesa i torni a alguna cosa més agradable.
En aquesta pàgina (11 apartats)
La reminiscència consisteix a parlar junts del passat: cases de la infància, primeres feines, menjars preferits, cançons, casaments i festes. Per a moltes persones amb demència, una conversa càlida sobre la seva pròpia vida és una de les parts més agradables del dia. La clau és preguntar d’una manera que convidi a explicar una història i que mai no posi a prova la memòria. Aquestes preguntes estan agrupades per temes, amb consells per fer-les servir.
Normes per a les preguntes de reminiscència
- Faci preguntes obertes. «Expliqui’m…» i «Com era…» conviden a explicar una història. «Te’n recordes…?» demana una resposta correcta.
- Mai no faci un examen. Eviti «Qui és aquest?», «De quin any és?» i «Recorda el nom de…?».
- Accepti el que surti. Si el relat canvia o els llocs es barregen, gaudeixi’n i pregunti pels sentiments.
- Faci una pregunta cada cop. Esperi, escolti i continuï amb alguna cosa senzilla.
- Deixi que la persona porti la conversa. Si vol parlar d’una altra cosa, segueixi-la.
Les recomanacions del National Institute on Aging sobre la comunicació aconsellen frases curtes, una veu tranquil·la i paciència mentre la persona troba les paraules. Aquestes normes importen tant aquí com en qualsevol altre lloc.
La casa i la infància
- Expliqui’m com era la casa on va créixer. Com era la cuina?
- Què li agradava fer fora de casa quan era petit?
- Qui eren les persones amb qui jugava al carrer?
- Com era el seu dormitori? El compartia amb algú?
Feina i oficis
- Quina feina li agradava més?
- Expliqui’m un dia de feina que la va fer sentir orgullosa.
- Què li agradava fer o arreglar amb les mans?
- Qui li va ensenyar més sobre la seva feina?
Menjar i cuina
- Què menjava la seva família els diumenges?
- Expliqui’m un plat que algú de la família cuinava especialment bé.
- Tenia un lloc preferit on comprar una llaminadura quan era jove?
- Quines olors li recorden casa?
El menjar combina bé amb la guia d’activitats sensorials, i amb un petit tast si és segur oferir-ne un.
Música i ball
- Quines cançons cantava o ballava quan era jove?
- Qui era el seu cantant o grup preferit?
- On sentia música en aquells temps: a casa, a balls, a l’església?
Per a llistes de reproducció i idees musicals, consulti activitats de música per a persones amb demència.
Festes i celebracions
- Quina era la seva festa preferida de petit?
- Expliqui’m una festa d’aniversari que recordi.
- Què feia la família en una nit d’estiu?
- Com celebrava la família les estacions de l’any?
Per a idees adequades a una festa concreta, consulti activitats de festes per a algú amb demència.
Família i amistats
- Expliqui’m qui la feia riure més.
- Com va ser el dia del seu casament?
- Expliqui’m com eren els seus fills quan eren petits.
- Com l’anomenaven els seus amics?
Faci les preguntes sobre la família amb delicadesa. Si la persona està de dol per algú, segueixi el seu ritme i eviti demanar-li detalls que pot trobar dolorosos.
Llocs i natura
- Expliqui’m un lloc que li agradi recordar.
- Com feia el temps on va créixer?
- Tenia un jardí o un arbre preferit?
- Expliqui’m un viatge que va gaudir.
Fer servir fotos i objectes
Les fotos són un punt de partida natural. Aguanti una foto a l’altura dels ulls i digui: «Expliqui’m això.» La guia de l’Alzheimer’s Association sobre activitats suggereix fer servir objectes familiars, fotos i música per començar la conversa. Una caixa de records amb uns quants objectes de la vida de la persona també pot funcionar molt bé; vegi activitats de reminiscència per saber com preparar-ne una.
Quan el record és dolorós
Alguns records porten tristesa, por o ira. Si la persona s’altera, no insisteixi. Digui alguna cosa càlida com: «Sembla que va ser una època difícil. Li agradaria parlar d’alguna cosa més alegre?». Després canviï de tema, ofereixi una tassa de te o posi una cançó preferida.
Combini-ho amb un joc o un passeig
Després d’una sessió de reminiscència, un joc suau pot mantenir l’ambient tranquil. Provi les cartes de conversa per a preguntes més obertes, o acabar el refrany per a frases familiars de la infància de la persona. Per a consells de comunicació en general, vegi consells de comunicació per a algú amb demència.
Preguntes habituals
Quines són les bones preguntes de reminiscència per a persones amb demència?
Les invitacions obertes funcionen millor: «Expliqui'm el lloc on va créixer», «Què li agradava cuinar?», «Amb quina música ballava?» o «Com era una festa quan era petit?». Cadascuna convida a explicar una història en lloc de donar una única resposta correcta.
Quina diferència hi ha entre la reminiscència i fer un examen?
La reminiscència és un relat compartit, sense respostes incorrectes. Un examen demana un fet concret i en comprova la resposta. Un examen pot fer sentir la persona posada a prova i avergonyida, així que mantingui la conversa oberta i càlida.
Què passa si el record del passat de la persona no és exacte?
Accepti-ho, tret que causi angoixa o preocupacions de seguretat. No corregeixi dates ni noms. Pregunti com se sentia amb l'esdeveniment o què significava per a la persona.
Quant ha de durar una sessió de reminiscència?
Deu a vint minuts solen ser suficients, i més curt també va bé. Aturi quan la persona sembli cansada, angoixada o desinteressada, i busqui una altra manera de passar temps junts.
Fonts
Enllacem les organitzacions i els estudis en què es basa aquesta pàgina. Cadascun es va comprovar quan es va actualitzar la pàgina.
- Infographic: Do's and Don'ts: Communicating With a Person Who Has Alzheimer's Disease · National Institute on Aging
- Caregiver's Guide to Understanding Dementia Behaviors · Family Caregiver Alliance
- Activities for dementia · NHS