Quan algú amb demència demana sempre tornar a casa

«Vull tornar a casa.» Per a moltes famílies, és una de les coses més difícils d’escoltar, sobretot quan la persona a qui cuida està asseguda a la seva pròpia sala d’estar. És habitual, pot passar en qualsevol etapa de la demència, i hi ha maneres tranquil·les i pràctiques de respondre. Aquesta pàgina explica què volen dir sovint aquestes paraules, què dir, quines activitats poden ajudar en aquell moment i com mantenir la seguretat.

Per què una persona amb demència demana sempre tornar a casa?

Normalment, «casa» és més un sentiment que un lloc. L’Alzheimer’s Society la descriu com una sensació de confort i seguretat, o una casa del passat, més que la casa en si. La demència pot fer que les habitacions conegudes semblin estranyes, i una persona pot sentir que viu en una etapa anterior de la vida, quan la casa era la de la infància o el lloc on va criar els fills.

Les paraules també poden ser un senyal que alguna cosa no va bé en aquell moment: pot tenir gana, set, ganes d’anar al lavabo, dolor, calor o fred excessius, cansament, solitud, por, o el soroll l’aclapara. El NIA enumera el dolor, el soroll, la solitud, els canvis de rutina i els medicaments entre les causes de l’agitació.

Què he de dir quan demanen tornar a casa?

Respongui al sentiment, no a les paraules. La Family Caregiver Alliance aconsella no intentar convèncer la persona que s’equivoca: els seus sentiments són reals, així que primer respongui amb consol i tranquil·litat, i després reorienti amb delicadesa.

Frases que sovint ajuden:

• Anomeni el sentiment. «Sembla que troba a faltar casa seva.»
• Doni seguretat. «Aquí està a salvo, i em quedo amb vostè.» L’Alzheimer’s Association suggereix les paraules senzilles «Aquí està a salvo».
• Convidi a recordar. «Expliqui’m com és casa seva. Com era la cuina?» Preguntar pel passat llunyà sol ser més còmode que les preguntes sobre el dia d’avui.
• Ofereixi alguna cosa junts. «Prenguem primer un te?» o «M’ajudaria a plegar aquestes tovalles?»

Un to càlid i una mà al braç, si a la persona li agrada el contacte, poden dir més que les paraules.

Què he d’evitar?

• Discutir o explicar. «Ara viu aquí» o «Aquesta ha estat la seva casa durant 40 anys» li demanen que accepti una cosa que la demència fa difícil d’acceptar, i pot semblar que li diuen que s’equivoca.
• Fer preguntes com un examen. «No se’n recorda?» o «Quina és l’adreça?» afegeixen pressió.
• Bloquejar la porta amb enuig. Si volen sortir, mantingui la calma i camini amb la persona. Una passejada curta junts sovint calma l’impuls.
• Tenir pressa. Doni temps perquè parli de casa abans de canviar de tema.

Activitats que poden ajudar en aquell moment

Després de reconèixer el sentiment, una activitat tranquil·la i coneguda pot desviar l’atenció sense menysprear-lo.

1. Mirar fotos de casa i de la família. Giri les pàgines i faci comentaris («Miri aquell jardí») en lloc de fer preguntes. En una tauleta o un mòbil, les Parelles de fotos converteixen les fotos de família que triï en un joc tranquil d’aparellar, i les fotos es queden al dispositiu.
2. Parlar de casa. Les targetes de conversa ofereixen preguntes obertes sobre cases, cuines, veïns i festes, sense respostes correctes.
3. Posar música que li agrada. El NIA inclou la música relaxant entre les maneres de calmar l’agitació. Vegi les nostres activitats de música.
4. Prendre un refrigeri o una beguda. La gana i la set poden semblar inquietud. Una tassa de te o un dolç preferit és també un petit ritual de sentir-se a casa.
5. Fer una passejada o seure fora. El moviment i la llum del dia ajuden, sobretot al principi del dia.
6. Donar una feina coneguda. Plegar la roba, ordenar els coberts o regar les plantes poden fer tornar la sensació de portar una casa.
7. Alentir-ho tot. Apagui la televisió, redueixi el soroll i els enlluernaments, i prove una pausa de respiració tranquil·la compartida.

Si una idea no funciona, provi-ne una altra més tard. Seure en silenci junts també és un bon resultat.

Comprovi si hi ha una causa que es pugui arreglar

L’Alzheimer’s Society suggereix anotar breument quan es fa la petició, com abans dels àpats, després de les visites o al capvespre. Els patrons faciliten planificar amb antelació.

Està bé dir una mentida pietosa?

És un debat real, i les famílies amables arriben a conclusions diferents. L’Alzheimer’s Society diu que no hi ha una única resposta correcta: les mentides poden fer que algunes persones desconfiïn més, així que cal decidir què és millor per a la persona i ser coherent. Al Penn Memory Center, la postura exposada per un dels codirectors és que la veritat és l’opció per defecte, que una mentida suau només és acceptable quan la persona no pot processar una veritat concreta, i que mai no s’ha de burlar de la seva realitat.

Moltes persones cuidadores troben que funciona un camí intermedi: primer un consol sincer i una reorientació («Ens quedarem aquí aquesta nit, i sóc aquí amb vostè»), sense discutir on és la casa.

Què passa si succeeix cada tarda o cada vespre?

La inquietud que comença o empitjora a última hora de la tarda sovint s’anomena sundowning. El NIA suggereix un horari estable, llum del dia i activitat diària, menys migdiades a última hora i ni cafeïna ni alcohol a última hora del dia. Encendre els llums abans que es faci fosc també pot ajudar. La nostra guia sobre activitats tranquil·les a última hora de la tarda n’explica més.

Com mantenir-la segura si intenta marxar

Demanar tornar a casa pot portar a l’errància. L’Alzheimer’s Association calcula que sis de cada deu persones que viuen amb demència vagaran almenys una vegada.

Prepari-ho amb antelació:

• Una polsera d’identificació o mèdica amb el nom de la persona i el número de telèfon de qui la cuida, i etiquetes a la roba. El NIA menciona el programa MedicAlert i Safe and Found de l’Alzheimer’s Association, que pot tenir costos.
• Un timbre o una alarma a la porta, i pestells col·locats alt o baix. Mai no tanqui la persona sola a dins.
• Una foto recent de primer pla, i una llista de llocs on podria anar, com una antiga casa o un lloc de feina.
• Expliqui-ho als veïns de confiança, i doni’ls el seu número de telèfon.

Si desapareix: comenci a buscar de seguida; l’Alzheimer’s Association assenyala que moltes persones es troben a menys de 1,5 milles. Si no l’ha trobat en 15 minuts, truqui al 112 (a Europa) o al 911 (als Estats Units) i digui que la persona té demència. Truqui al 112 o al 911 de seguida si algú està en perill.

Quan he de trucar al metge?

Truqui aviat al metge de la persona si la petició o la confusió comença de cop, o empitjora molt en hores o dies. El NIA diu que els comportaments sobtats o que canvien ràpidament, sobretot després d’una infecció o d’un canvi de medicament, s’han de revisar de seguida. La confusió sobtada pot ser un delirium, que segons el NHS necessita ajuda urgent; les infeccions urinàries són una causa habitual en persones grans.

També ajuda esmentar un patró constant a la pròxima visita, ja que el dolor, l’estat d’ànim baix, els problemes de son o els efectes secundaris dels medicaments hi poden tenir un paper.