Pèrdua d’audició i risc de demència: què mostra la recerca

La pèrdua d’audició és habitual a l’edat avançada, i els investigadors la tenen en compte com a factor de risc de demència. Això no fa dels audífons una manera demostrada de prevenir la demència; l’assaig més important fins ara va tenir resultats barrejats. Aquesta pàgina explica què mostra la recerca, com revisar l’audició, què són els audífons sense recepta als Estats Units i com fer més fàcil la conversa.

Per què importa l’audició per a la salut del cervell?

La pèrdua d’audició està relacionada amb un risc més alt de demència. La Comissió del Lancet de 2024 estima que explica aproximadament el 7 % de la demència al món. Això l’empata amb el colesterol LDL alt com a proporció més gran entre els 14 factors de risc modificables del model de la Comissió, segons el resum de la UCL sobre l’informe.

Troballes clau de la Comissió:

• Més risc amb pèrdua d’audició. En la seva anàlisi conjunta de sis estudis d’alta qualitat, les persones amb pèrdua d’audició tenien un risc de demència aproximadament un 37 % més alt que les persones amb audició normal.
• Més pèrdua, més risc. Els estudis que van mirar la gravetat van trobar que el risc augmentava a mesura que l’audició empitjorava.
• Possibles raons, encara no demostrades. Entre les idees hi ha la solitud i el retraïment, la depressió, menys estimulació per al cervell, i l’esforç mental addicional que suposa escoltar.

La pèrdua d’audició és habitual. El NIA diu que aproximadament un terç de les persones grans la té, i que la probabilitat augmenta amb l’edat.

Què va trobar l’assaig d’audífons ACHIEVE?

ACHIEVE va ser el primer assaig aleatoritzat d’audífons i deteriorament cognitiu. Els seus resultats sovint es malinterpreten, així que aquests són els detalls de l’informe publicat de l’assaig.

• Qui hi va participar: 977 adults d’entre 70 i 84 anys amb pèrdua d’audició sense tractar i sense problemes importants de pensament, en quatre centres comunitaris dels Estats Units.
• Què es va comparar: La meitat va rebre audífons més sessions d’assessorament amb un audiòleg. L’altra meitat va rebre un programa d’educació sanitària sobre l’envelliment saludable.
• Resultat principal: Al cap de tres anys, no hi va haver cap diferència en el deteriorament cognitiu entre els dos grups en conjunt.
• Resultat del subgrup: L’assaig va reclutar persones de dues fonts. 238 persones provenien d’un estudi de llarga durada sobre la salut del cor (ARIC), i com a grup tenien un risc més alt de deteriorament cognitiu. En aquest grup, el deteriorament va ser un 48 % més lent amb audífons. Entre els 739 voluntaris sans de la comunitat, no hi va haver cap efecte clar.

Com llegir-ho amb honestedat:

• La resposta global va ser que no hi havia efecte.
• El resultat del subgrup estava previst per endavant, però prové d’una anàlisi secundària d’un grup més petit. Cal confirmar-lo en altres estudis.
• Les persones participants sabien en quin programa estaven, cosa que pot afectar els resultats.
• La Comissió del Lancet interpreta l’evidència com que els audífons semblen especialment útils per a les persones que tenen pèrdua d’audició juntament amb altres factors de risc de demència.

La conclusió és que els audífons no són una manera demostrada de prevenir la demència. Sí que ajuden les persones a sentir, a participar en les converses i a mantenir el contacte, cosa que ja és motiu suficient per considerar-los.

Com sé si cal revisar l’audició?

El NIA aconsella consultar un metge si vostè o la persona a qui cuida:

• Té dificultats per entendre la gent al telèfon
• Li costa seguir les converses quan parlen dues o més persones
• Sovint demana que li repeteixin les coses
• Puja tant el volum de la televisió que els altres es queixen
• Li costa entendre la parla quan hi ha soroll de fons
• Pensa que la gent sembla que parla entre dents

Comenci amb el metge de família, que pot derivar-lo a un audiòleg (un especialista en audició) o a un otorinolaringòleg. L’acumulació de cerumen és una causa habitual de pèrdua d’audició que un metge pot comprovar. La pèrdua d’audició sobtada és una emergència mèdica, i el NIA aconsella consultar un metge de seguida.

La pèrdua d’audició es pot confondre amb confusió. El NIA assenyala que les persones grans que no senten bé de vegades es consideren, erròniament, confoses, poc receptives o poc col·laboradores. Si una persona estimada sembla retirada o no entén el que es diu, revisar l’audició és un bon primer pas.

Què són els audífons sense recepta?

Des del 17 d’octubre de 2022, la FDA permet una categoria d’audífons sense recepta (OTC, per les sigles en anglès). Aquesta és la comparació amb els audífons amb recepta:

La FDA diu que els audífons sense recepta no estan pensats per a una pèrdua d’audició severa o profunda. Recomana consultar un metge, preferiblement un otorinolaringòleg, abans de comprar-los si té:

• Dolor o molèstia a l’orella
• Líquid, pus o sang de l’orella en els últims sis mesos
• Canvis sobtats o variables de l’audició
• Pitjor audició en una orella, o xiulets només en una orella
• Marejos o vertigen
• Molt cerumen

Acostumar-se als audífons requereix pràctica, així que, com suggereix la FDA, consulti la política de devolució abans de comprar. El NIA aconsella preguntar si l’assegurança cobreix una part del cost. Per a una persona que viu amb demència, un audiòleg pot ajudar a decidir quin tipus d’audífon i quina adaptació seran més fàcils de gestionar cada dia.

Com puc parlar amb més facilitat amb una persona amb pèrdua d’audició?

El NIA aconsella:

1. Miri la persona de cara i mantingui el contacte visual, amb bona llum, perquè pugui veure els seus llavis i les expressions.
2. Busqui un lloc tranquil. Apagui la televisió o allunyi’s del soroll.
3. Parli una mica més fort, però no cridi. Parli de manera natural i a un ritme raonable.
4. Tingui la boca lliure. No mengi, no mastegui xiclet i no es tapi la boca mentre parla.
5. Reformuli en lloc de repetir quan no s’ha entès alguna cosa.
6. Una persona cada vegada. En un grup, procuri incloure la persona.
7. Tingui paciència i pregunti com pot ajudar.

Aquests consells funcionen bé juntament amb els nostres consells de comunicació en la demència. Les activitats amb imatges també alleugen la pressió de l’escolta. Parelles d’imatges i les Targetes de conversa es basen en el que es veu, i Acabar el refrany permet mostrar el final en lloc de dir-lo. Per a les trucades, vegi la nostra guia sobre trucades telefòniques i per vídeo.

La visió també importa

El 2024 la Comissió del Lancet va afegir la pèrdua de visió sense tractar com a factor de risc nou. El resum de la UCL la situa en aproximadament el 2 % dels casos de demència, i la Comissió recomana que la detecció i el tractament dels problemes de visió siguin accessibles per a tothom. El NIA aconsella una revisió ocular amb dilatació de la pupil·la cada un o dos anys a partir dels 60 anys, i també revisar la graduació de les ulleres. Fins i tot petits canvis en la vista poden augmentar el risc de caigudes.

Parli amb un metge

Pregunti a un metge per revisions de l’audició i de la visió si nota algun dels senyals anteriors. Demani atenció de seguida per una pèrdua d’audició sobtada, dolor d’orella o líquid per l’orella. Si cuida una persona que viu amb demència, expliqui al metge de la persona els canvis d’audició o de visió, que poden afectar l’ànim, la seguretat i la capacitat de la persona per participar.

Aquesta pàgina és informació general, no un consell mèdic. Vegi el nostre avís d’informació sobre salut. Llegeixi més sobre connexió social i salut del cervell.