Els jocs per al cervell previnen la demència? Què mostra l’evidència

Els jocs per al cervell hi són a tot arreu, i molts prometen mantenir la ment jove. Si cuida algú amb demència, o si li preocupa la pròpia memòria, és natural preguntar-se si jugar-hi podria ajudar. Això és el que mostra realment la recerca, incloses les parts esperançadores i les que no ho són.

Aquesta és informació general, no un consell mèdic. Vegi el nostre avís d’informació sobre salut.

Els jocs per al cervell previnen la demència?

Cap joc per al cervell no s’ha demostrat que previngui la demència. El NIA aconsella desconfiar de les afirmacions que els jocs d’ordinador o en línia poden millorar la memòria, i diu que no hi ha prou evidència que cap aplicació comercial d’entrenament cerebral tingui el mateix efecte que l’entrenament provat en assaigs clínics (NIA sobre la prevenció de l’Alzheimer).

Això no vol dir que els jocs no serveixin per a res. Vol dir que el seu valor és el gaudi, la companyia i la rutina, no protegir ningú de la demència.

Què és la «transferència propera» i per què importa?

Quan practica una tasca, normalment millora en aquella tasca. Els investigadors ho anomenen efecte d’entrenament. La pregunta més difícil és si la millora es transfereix a altres coses: a tasques semblants («transferència propera») o a la vida quotidiana, com recordar cites o gestionar els diners («transferència llunyana»).

Una revisió important de 2016 va examinar els estudis que les empreses d’entrenament cerebral citaven com a millor evidència. Va trobar molta evidència que les persones milloren en les tasques entrenades, menys evidència que millorin en tasques molt relacionades, i poca evidència que l’entrenament millori el pensament quotidià. Molts dels estudis també tenien problemes de disseny que impedien arribar a conclusions sòlides (Simons i col·laboradors, Psychological Science in the Public Interest).

Què diuen les revisions sobre l’entrenament cerebral per ordinador?

Les revisions Cochrane, que agrupen els millors assaigs disponibles, han analitzat l’entrenament per ordinador d’almenys 12 setmanes:

• Adults sans de 65 anys o més: vuit assaigs amb 1.183 persones. L’evidència era de qualitat baixa o molt baixa. Pot haver-hi un petit benefici just després de l’entrenament, sense cap evidència clara que duri (revisió Cochrane, persones grans sanes).
• Persones amb deteriorament cognitiu lleu: vuit assaigs amb 660 persones. Cap assaig va informar de si les persones van acabar desenvolupant demència, i l’evidència era massa feble per extreure’n conclusions (revisió Cochrane, deteriorament cognitiu lleu).

Què va trobar l’assaig ACTIVE?

ACTIVE és un gran assaig dels Estats Units que va començar el 1998 amb 2.802 adults de 65 anys o més que vivien de manera independent i no tenien problemes importants de memòria ni de pensament. Les persones s’assignaven a l’atzar a un de tres tipus d’entrenament en grup petit (velocitat de processament, memòria o raonament) o a un grup sense contacte. L’entrenament consistia en fins a deu sessions durant cinc o sis setmanes. Algunes persones que van completar la majoria de sessions també van ser convidades, a l’atzar, a sessions de reforç uns un i tres anys després.

L’entrenament de velocitat consistia a detectar i processar informació visual en vistes cada cop més breus, a un nivell que s’ajustava a mesura que les persones milloraven.

El 2026, els investigadors van relacionar 2.021 participants amb els seus registres de Medicare durant 20 anys (anàlisi ACTIVE de 20 anys). Això és exactament el que van trobar:

• Entrenament de velocitat més almenys una sessió de reforç: una taxa més baixa de demència diagnosticada que el grup sense contacte (un hazard ratio de 0,75, que aproximadament vol dir una taxa un 25 % més baixa).
• Entrenament de velocitat sense reforç: cap taxa més baixa.
• Entrenament de memòria o de raonament: cap efecte significatiu en els diagnòstics de demència.
• Cada grup d’entrenament en conjunt comparat amb el grup sense contacte: una tendència a taxes més baixes, però sense significació estadística.

Els límits d’aquesta troballa

• Només s’aplica a un tipus concret d’entrenament de velocitat supervisat amb sessions de reforç, no als jocs per al cervell en general.
• El resultat significatiu va sortir d’un subgrup (persones que van completar la majoria de les primeres sessions i a les quals es van oferir reforços), i no de tot el grup de velocitat.
• La demència es va mesurar amb codis de diagnòstic de les reclamacions d’assegurança de Medicare, i no examinant cada persona. Aproximadament un quart dels participants originals es van deixar fora perquè estaven inscrits a Medicare Advantage, que no té registres de reclamacions complets.
• Els participants no tenien problemes importants de pensament en començar. Els resultats no diuen res sobre els jocs per a persones que ja viuen amb demència.

És un resultat interessant que mereix més recerca. No és una prova que cap aplicació previngui la demència.

Què va dir la FTC sobre Lumosity?

El gener de 2016, Lumos Labs, el fabricant de Lumosity, va acordar pagar 2 milions de dòlars per resoldre les acusacions de publicitat enganyosa de la Federal Trade Commission (FTC). La FTC va dir que la companyia afirmava, sense la ciència adequada, que els seus jocs podien millorar el rendiment a la feina i a l’escola i podien retardar el deteriorament relacionat amb l’edat, el deteriorament cognitiu lleu, la demència i l’Alzheimer. La resolució obliga la companyia a disposar de proves científiques competents i fiables abans de fer afirmacions d’aquest tipus en el futur (comunicat de premsa de la FTC).

La lliçó per a les famílies: desconfiï de qualsevol joc, aplicació o programa que prometi protegir la memòria o prevenir la demència.

Els jocs poden ajudar una persona que ja té demència?

Poden contribuir a un bon dia, cosa que importa molt. L’enfocament més estudiat és l’estimulació cognitiva: activitats de grup agradables com la conversa, els records, els jocs de paraules, els trencaclosques i la música, normalment en un grup petit dirigit per una persona facilitadora.

Una revisió Cochrane de 2023 de 37 assaigs amb 2.766 persones amb demència lleu o moderada va trobar (revisió Cochrane sobre l’estimulació cognitiva):

• un petit benefici a curt termini en les proves de funció cognitiva (evidència de qualitat moderada);
• millores clínicament rellevants en la comunicació i la interacció social (evidència d’alta qualitat, d’un nombre més petit d’estudis);
• beneficis lleus per a la qualitat de vida, l’ànim i la conducta.

Els beneficis es van mesurar sobretot just després de programes d’unes deu setmanes, i pocs estudis van comprovar si duraven. L’estimulació cognitiva és un programa de grup estructurat, així que aquests resultats no s’apliquen automàticament a una persona que juga sola amb una tauleta.

La Comissió del Lancet de 2024 també diu que els programes d’activitats són importants per a les persones que viuen amb demència, per mantenir el gaudi i el sentit de la vida (Comissió del Lancet).

Per a què serveixen realment els jocs?

Quan es trien bé, els jocs poden oferir:

• Gaudi. Una mitja hora agradable val la pena per si mateixa.
• Connexió. Jugar l’un al costat de l’altre dona alguna cosa fàcil per compartir quan la conversa és difícil. Vegi com jugar plegats.
• Rutina. Una activitat coneguda a la mateixa hora cada dia pot aportar confort.
• Confiança. Les activitats adaptades al que una persona encara sap fer bé la fan sentir capaç, no posada a prova.
• Conversa. Una imatge o un refrany conegut pot obrir una història. Prove les targetes de conversa o acabar el refrany.

Cal evitar: rellotges, puntuacions, ratxes i tot el que sembli una prova de memòria. Si la persona es frustra, pari. Acabar aviat, o simplement seure junts, és un bon resultat. La nostra guia per triar aplicacions i jocs té una llista de comprovació.

On encaixa Golden Moments

Els jocs de Golden Moments, com parelles d’imatges, trencaclosques d’imatges i sopa de lletres en lletra gran, estan pensats per al gaudi i per compartir temps. No tenen rellotge ni puntuació. No són un tractament, i no previenen ni frenen la demència. Preferim dir-ho amb claredat que prometre una cosa que cap joc pot oferir.

Parli amb un metge

Si li preocupen els canvis de memòria en si mateix o en una persona a qui cuida, consulti un metge en lloc de confiar en una aplicació. Un metge pot buscar causes tractables i repassar amb vostè els passos amb millor evidència, com controlar la pressió arterial i revisar l’audició. Vegi Es pot prevenir la demència? per a més informació. Davant d’una confusió sobtada o d’altres canvis sobtats, demani ajuda mèdica urgent.