Reconèixer el dolor en algú amb demència

Les persones que viuen amb demència senten dolor, encara que no el puguin explicar amb claredat. Una persona pot utilitzar paraules diferents, gestos o canvis de comportament per mostrar que alguna cosa no va bé. Un cuidador pot observar i compartir aquests canvis, però no hauria de diagnosticar la causa tot sol.

Les indicacions sobre dolor de Dementia Australia recomanen preguntar directament i buscar una valoració mèdica quan se sospita dolor. L’Alzheimer’s Association també indica que les molèsties físiques poden contribuir als canvis de comportament. Aquesta guia ofereix informació general, no una valoració del dolor ni un pla de tractament.

Pot tenir dolor algú amb demència sense dir-ho?

Sí. El dolor és real encara que una persona no trobi les paraules per explicar-lo. Pot ser que no entengui una pregunta sobre una part concreta del cos, o que tingui dificultats per dir a algú quan o com li fa mal alguna cosa. No suposi que el silenci vol dir que la persona està còmoda.

Pregunti en un moment tranquil utilitzant paraules que coneix. «Li fa mal?» o «Això li fa mal?» pot ser més fàcil que una explicació llarga. Algunes persones reconeixen «dolorit», «incòmode» o «fent mal». Doni-li temps per respondre i accepti la seva resposta sense posar-la a prova ni corregir-la.

Faci una pregunta senzilla i després faci una pausa. La persona pot assenyalar, fer gestos o utilitzar una frase coneguda en lloc de dir una part del cos. Eviti les preguntes ràpides o les que la dirigeixen cap a un sí. Si diu que no però vostè ha observat un canvi, comparteixi el canvi amb un professional de la salut en lloc de discutir si hi ha dolor o no.

Quins canvis podria valer la pena observar?

Busqui canvis respecte a l’expressió, el moviment i la rutina habituals de la persona. Pot fer ganyotes, arrufar les celles, plorar, queixar-se, protegir una part del cos, moure’s menys, dormir de manera diferent o perdre l’interès pel menjar. També pot quedar-se inusualment callada, frustrada o inquieta.

Cap d’aquests senyals no demostra que la persona tingui dolor. Poden tenir moltes causes. Un canvi com rebutjar un àpat pot estar relacionat amb un dolor a la boca, però també podria tenir una altra explicació. Comparteixi el que veu amb un metge o una infermera, i deixi que ells valorin la causa.

Com puc descriure el que he observat?

Anoti alguns fets per explicar el canvi. Registri què ha passat, quan ha començat, amb quina freqüència ho veu i què passava en aquell moment. Per exemple, mencioni si la persona fa una ganyota en aixecar-se, evita una activitat coneguda o menja menys del normal. Inclogui les paraules o els gestos de la mateixa persona.

Compari el canvi amb el patró normal de la persona, no amb el d’una altra. Una persona tranquil·la pot no cridar quan li fa mal; una altra pot expressar molèstia movent-se o parlant més. Eviti posar una puntuació de dolor o decidir que un comportament té una única causa. L’objectiu és donar al professional de la salut observacions útils.

Si la persona hi està d’acord, comparteixi les notes amb el familiar, la infermera o el metge que la cuiden. Mantingui la informació privada i transmeti només el que ajuda la persona a rebre atenció. La nostra guia de visita a l’hospital inclou més informació sobre com compartir les preferències de comunicació amb el personal de l’hospital.

Què he de fer si crec que la persona pot tenir dolor?

Contacti amb un professional de la salut i descrigui què ha canviat. El dolor pot tenir moltes causes, com lesions antigues, artrosi, problemes dentals, infeccions, restrenyiment o pressió per estar asseguda en la mateixa postura. Un clínic pot revisar la salut de la persona i decidir quina valoració o tractament és adequat.

No comenci un medicament per al dolor, no canviï una dosi ni n’aturi un altre basant-se en una pàgina web. Alguns medicaments poden interaccionar o ser insegurs per a una persona amb determinades condicions de salut. Segueixi el pla de cura de la persona i consulti a qui prescriu o al farmacèutic quan alguna cosa no quedi clara.

També pot reduir la pressió immediata mentre busca consell. Pregunti què li resultaria més còmode, deixi que la persona descansi i no insisteixi en un moviment o una activitat que li faci mal. Consulti amb un professional de la salut abans d’utilitzar calor, gel, massatge o un altre tractament si no està segur que sigui segur.

Podria un canvi de comportament tenir una altra causa?

Sí. El dolor és una causa possible del malestar, però els canvis també poden estar relacionats amb la fatiga, un entorn confús, la gana, una infecció, els efectes d’un medicament o un altre problema de salut. Observi què ha passat abans del canvi i si es repeteix, però no intenti descobrir la causa mèdica tot sol.

Si una persona de cop està més confusa o molt diferent del que és habitualment, digui-ho de seguida a un professional de la salut. El NHS indica que una confusió sobtada necessita atenció mèdica immediata. Utilitzi els serveis d’emergència o el procés d’atenció urgent del lloc on viu.

Si el canvi és gradual o torna a aparèixer, organitzi una visita al metge i porti les seves notes. La guia per preparar una visita al metge té una manera senzilla de fer una llista de preguntes i descriure els canvis.

Com poden respondre els ajudants d’una manera respectuosa?

Expliqui a la persona què està fent abans d’ajudar-la. Demani permís abans de tocar-la o de moure una peça de roba. Ofereixi una elecció petita, com descansar ara o seure en un altre lloc, i doni temps per respondre. Si la persona ho rebutja, faci una pausa i demani a un professional de la salut un altre enfocament.

Pregunti a la persona quines paraules o quin tipus d’ajuda prefereix. Amb el seu acord, comparteixi la informació útil amb altres ajudants de confiança perquè la persona no hagi d’explicar el mateix repetidament. No parli d’ella com si no hi fos.

El dolor pot ser difícil de notar des de fora. Preguntar amb delicadesa, observar els canvis i buscar consell professional pot ajudar que la persona sigui escoltada sense tractar un senyal com un diagnòstic.