Anar a l'hospital amb demència

Una visita a l’hospital pot trencar les rutines habituals i ser difícil d’entendre. Una persona amb demència pot necessitar més temps, més explicacions i ajuda amb les tasques de cada dia mentre hi és. Planificar què compartir amb el personal pot ajudar la persona i les persones que l’acompanyen.

La guia d’hospitalització i d’alta de l’Alzheimer’s Association i la guia d’anar a l’hospital de Dementia Australia recomanen preparar informació útil, objectes familiars i preguntes de seguiment. Les instruccions del personal de l’hospital tenen prioritat sobre aquesta guia general.

Com puc preparar una visita planificada a l’hospital?

Si la visita està planificada, pregunti a la persona què entén i què voldria saber. Impliqui-la en les decisions tant com vulgui. Hi ha persones que prefereixen saber-ho amb molta antelació; d’altres es poden sentir menys ansioses amb una explicació curta i tranquil·la més a prop del moment. Segueixi la preferència de la persona quan sigui possible.

Pregunti a l’hospital quina informació i quines pertinences cal portar. Una llista actual dels medicaments, les al·lèrgies si se’n coneixen i els noms i telèfons dels professionals de la salut habituals poden ser útils per al personal. Porti les ulleres, els audiòfons, la roba habitual, els articles de higiene i un objecte de confort, si l’hospital ho permet. Els documents legals o les voluntats anticipades només els ha de portar si són rellevants i la persona, o qui pren les decisions per ella de manera autoritzada, ho decideix.

Planifiqui qui pot acompanyar la persona i com la família o els ajudants de confiança compartiran les actualitzacions. Si una persona no pot quedar-s’hi, demani a una altra persona de confiança que faci un torn. La persona pot voler companyia en algunes parts de la visita i privacitat en altres.

Quina informació he de compartir amb el personal de l’hospital?

Comparteixi els detalls que ajuden el personal a comunicar-se amb aquesta persona i a atendre-la. Amb l’acord de la persona, escrigui una nota breu que inclogui el nom preferit, com es comunica, què l’ajuda a entendre i les rutines o objectes de confort que importen. També pot esmentar com mostra el dolor o l’angoixa si no sap expressar-ho amb paraules.

Mantingui la nota breu i privada. Comparteixi-la només amb els membres de l’equip que la necessiten. Pregunti al personal com prefereix rebre aquesta informació i on vol que es guardi. No posi dades sensibles en un tauler públic ni les comparteixi amb visites que no les necessiten.

La persona ha de formar part de les converses sempre que sigui possible. Demani al personal que li parli directament, que faci servir paraules senzilles i que li doni temps per respondre. Si cal afegir alguna cosa que la persona potser no recorda, expliqui el que ha observat sense endevinar la causa.

Com puc ajudar durant una visita a urgències?

Si el trasllat és inesperat, descrigui què ha passat, quan va començar i què ha canviat respecte al comportament habitual de la persona. El personal pot fer la mateixa pregunta més d’una vegada. Una nota escrita breu li pot ajudar a donar el mateix relat clar a diferents persones.

Expliqui al personal que la persona té demència i quin suport li va bé habitualment. Pregunti qui serà el contacte principal per a les actualitzacions. Si la persona està esperant, una veu familiar, un objecte tranquil per mirar o les seves ulleres o audiòfons poden ajudar, si el personal indica que és segur usar-los.

Segueixi les instruccions de l’equip clínic. Abans d’ajudar amb el menjar, la beguda, un medicament, la marxa o la cura personal, comprovi amb el personal què és segur en aquell moment. Les proves o els tractaments de l’hospital poden canviar durant un temps el que la persona és capaç de fer.

Què he de fer si la persona sembla de cop diferent?

Digui-ho ràpidament a la infermera o al metge si la persona es confon de cop més o si es comporta de manera molt diferent de l’habitual. No doni per fet que això només és la demència. La guia de l’NHS sobre la confusió sobtada indica que la confusió sobtada necessita atenció mèdica immediata.

Expliqui quan va començar el canvi i què ha observat. Una persona pot mostrar malestar amb canvis en l’expressió, el moviment, el son o l’alimentació encara que no ho pugui explicar. Demani a l’equip d’atenció que avaluï el canvi en lloc d’intentar diagnosticar-lo vostè mateix.

Com puc donar suport a la persona durant l’estada a l’hospital?

Mantingui les rutines familiars quan el personal indiqui que són segures. Porti una foto familiar o un altre objecte de confort, redueixi el soroll extra si és possible i expliqui un pas cada vegada. Deixi que la persona faci el que pot i vol fer. Demani al personal permís abans de moure equips, canviar d’habitació o ajudar amb el menjar i la cura personal.

Potser la persona necessita ajuda per fer servir el timbre de trucada, per trobar el lavabo o per entendre un horari nou. Expliqui al personal quin suport necessita habitualment i pregunti com demanar ajuda entre les visites. Si la persona vol que algú es quedi amb ella, pregunti quin suport de visita o de nit pot permetre l’hospital.

Les estades a l’hospital també cansen les persones cuidadores. Si la persona hi està d’acord, organitzi que una altra persona de confiança faci un torn. Pregunti a la persona de contacte de l’hospital o al treballador social quin suport hi ha per a la persona i la família mentre continua l’estada.

Què he de comprovar abans que la persona marxi?

Demani un pla d’alta per escrit. Comprovi que expliqui les cites de seguiment, les tasques de cura, els canvis de medicació, si n’hi ha, i a qui cal contactar si surt un problema. Si les instruccions no són clares, demani a l’equip d’alta que les expliqui abans de marxar.

Parlin de quin suport caldrà a casa. Pensi qui ajudarà amb el menjar, el moviment, la higiene, les cites i qualsevol equip o servei nou a domicili. Sigui honest sobre el que poden aportar la família i els amics. Pregunti al gestor d’altes de l’hospital quins altres serveis locals hi ha si el pla sembla difícil de mantenir.

Quan torni a casa, dediqui temps a descansar i a tornar a les rutines habituals. Comparteixi el pla escrit només amb les persones que la persona ha acordat implicar. Si la persona es confon de cop o es posa greument malalta, busqui ajuda mèdica urgent en lloc d’esperar un seguiment de rutina.

Una visita tranquil·la no sempre és possible, sobretot en una emergència. La preparació, una comunicació clara i un pla d’alta per escrit poden ajudar tothom a saber què passarà després.