Donar suport a una persona amb demència que viu sola

Viure sol no indica, per si mateix, quanta ajuda necessita una persona. L’Alzheimer’s Association assenyala que moltes persones amb Alzheimer continuen vivint soles, sobretot en l’etapa inicial, amb petits ajustos, precaucions de seguretat i suport d’altres persones. La pregunta útil és més concreta: què vol continuar fent aquesta persona i què faria més fàcils aquestes tasques?

Comenci aquesta conversa quan hi hagi temps i no hi hagi cap problema immediat per resoldre. Pregunti què li resulta còmode, quines rutines li importen i quin tipus d’ajuda rebria de bon grat. Un pla fet amb la persona té més probabilitats d’encaixar amb la seva vida que una llista de tasques organitzada segons les preocupacions d’altres persones.

Què pot fer la vida de cada dia més fàcil?

Faci servir uns quants suports familiars que encaixin amb les rutines de la persona. La Alzheimer’s Association recomana ajuts pràctics com calendaris, llistes i recordatoris per a les necessitats diàries.

• Triï un lloc per a les coses essencials. Guardi les claus, les ulleres, la cartera i el telèfon sempre en el mateix lloc acordat. Una safata a prop de la porta o un prestatge amb etiqueta pot facilitar la rutina.
• Faci servir un sol calendari o un sol sistema de recordatoris. Triï un calendari de paret, una pissarra, una agenda de paper o el calendari del telèfon que la persona ja fa servir. Mantingui les cites i les activitats regulars en un sol lloc, en lloc de repartir-les entre diverses aplicacions i notes.
• Faci visibles les rutines. Si una tasca s’oblida sovint, escrigui una nota breu o deixi a un lloc habitual l’objecte que cal per fer-la. Mantingui els passos curts i revisin-los junts si deixen de ser útils.
• Faci previsibles les tasques repetitives. Una entrega regular de la compra, una visita de neteja o un servei de menjar poden reduir el nombre de decisions que la persona ha de gestionar sola.

La nostra guia sobre les rutines diàries té maneres senzilles de mantenir un dia familiar sense fer-lo rígid. L’objectiu és donar suport a les decisions de la persona, no omplir cada hora.

Com poden la família i els amics oferir una ajuda útil?

Acordeu un petit nombre de contactes regulars. Una visita o una trucada curta a una hora coneguda pot ser més útil que diverses persones que passen sense avisar. Pregunti a la persona qui vol que hi participi i què pot fer cadascú.

Faci ofertes concretes. «Et aniria bé que portés la compra el dijous?» és més fàcil de respondre que «Digues-me si necessites alguna cosa». Una persona de confiança pot ajudar amb la compra, el transport, els àpats, els rebuts o el calendari de cites. L’Alzheimer’s Association suggereix organitzar ajuda amb les tasques de la llar, els àpats, el transport i els recordatoris de medicació quan aquestes necessitats apareguin.

Si hi ha diverses persones ajudant, acordeu qui s’encarrega de cada tasca i com es comparteixen les actualitzacions importants. Limiti la informació a les persones que la persona ha escollit, excepte quan una preocupació urgent de seguretat requereixi ajuda immediata. Si viu lluny, vegi la nostra guia de cura a distància per coordinar-se amb les persones que la persona escull. La guia de comunicació té més informació sobre com parlar del suport sense convertir-ho en una prova.

Com pot una persona mantenir-se connectada vivint sola?

Triï activitats i contactes que la persona gaudeixi. Pot ser una trucada setmanal, la visita d’un veí, un menjar comunitari, un club conegut o un passeig amb algú de confiança. Pregunti quines opcions li resulten benvingudes; no doni per fet que més visites o més grups sempre són millors.

El temps social regular pot fer que la setmana sigui més reconeixible i donar-li alguna cosa a què mirar endavant. Si desplaçar-se a una activitat es fa difícil, consideri una trucada, un trajecte amb una persona de confiança o un acte més petit i més a prop de casa. La nostra guia sobre connexió social inclou maneres de mantenir el contacte sense pressió.

Com sabem quan el pla necessita canviar?

No hi ha una llista única que decideixi si una persona pot viure sola. En canvi, cal fixar-se en canvis concrets de la vida diària: una tasca que la persona feia amb comoditat ara causa problemes repetits, es perden àpats, es perden cites o diu que una feina en particular es fa més difícil.

Pregunti a la persona què ha notat. Ofereixi un canvi pràctic i comprovi si ajuda. Si hi ha preocupacions repetides sobre els àpats, els medicaments, les finances, la mobilitat o la seguretat de la casa, pregunti a la persona si voldria parlar amb el seu metge o amb un professional de l’atenció social. Una avaluació formal pot ajudar a identificar opcions de suport; no obliga la persona a acceptar totes les propostes.

Si la persona dubta sobre l’ajuda, comenci de manera petita. Potser prefereix una entrega setmanal de la compra a una persona cuidadora a casa, o ajuda amb la paperassa però no amb la cura personal. Inclogui-la a l’hora de triar qui l’ajudarà i quan seran les visites. La guia de seguretat a casa explica els canvis habitació per habitació quan la preocupació és la mateixa casa.

Què faig si la persona no vol ajuda?

Escolti el motiu abans de proposar un altre pla. Pot preocupar-li la privacitat, el cost, la pèrdua de control o tenir una persona desconeguda a casa. Pregunti quin tipus d’ajuda seria acceptable i després vegi si funciona una prova petita. Algunes persones prefereixen un recordatori o una tasca compartida; d’altres volen el suport d’una persona de confiança en lloc d’un servei nou.

Eviti convertir les trucades en exàmens. Una trucada pot ser una conversa, no una llista de preguntes sobre si la persona ha menjat, ha pres la medicació o recorda una cita. Si hi ha un perill immediat, contacti els serveis d’emergència locals. Per a preocupacions que duren, mantingui la persona implicada i demani consell a l’equip d’atenció o al servei de suport local.

Viure sol pot continuar funcionant amb una combinació canviant de rutines, relacions i ajuda pràctica. Revisi el pla amb la persona, mantingui el que li resulta útil i ajusti les parts que ja no encaixen.