Quan una persona amb demència sospita o us acusa

Una acusació que heu robat una cartera, que heu mogut un moneder o que heu canviat una dada bancària pot ser molt dolorosa. Una persona amb demència pot col·locar malament un objecte, oblidar que l’ha mogut o malinterpretar el que ha passat. Però la demència no demostra que una acusació sigui falsa. Comenceu escoltant i comprovant els fets.

La guia de l’Alzheimer’s Association sobre la sospita i els deliris recomana mantenir la calma, donar una resposta curta i no discutir. L’Alzheimer’s Society també aconsella examinar una preocupació en lloc de descartar-la només perquè la persona té demència. Aquesta pàgina ofereix idees generals de comunicació, no una manera de determinar si una acusació concreta és certa. Per a una orientació diferent sobre veure o sentir coses que els altres no veuen, consulteu la nostra guia sobre al·lucinacions i demència.

Què puc dir quan algú sospita de mi?

Respongueu a la preocupació sense acceptar res que no sabeu que sigui cert. Una resposta curta i serena pot ajudar a mantenir la conversa oberta. Per exemple: «Estàs preocupada perquè la cartera no hi és. Mirem-ho junts.» Després feu una pausa i observeu com respon la persona.

• Escolteu abans d’explicar. Pregunteu quin objecte falta o què ha fet preocupar la persona. Pot estar molesta per alguna cosa més que l’objecte en si.
• Feu la resposta curta. Una defensa llarga pot afegir detalls difícils de seguir i fer-vos enfadar més a totes dues.
• Eviteu discutir o qüestionar. No demaneu que la persona recordi on ha posat un objecte ni que demostri que no l’heu agafat.
• Oferiu ajuda pràctica. Si la persona ho vol, mireu junts en els llocs habituals o pregunteu-li si vol que hi ajudi algú altre.
• Pareu si l’angoixa augmenta. Doneu espai a la persona i torneu a la preocupació més tard, si és segur fer-ho.

L’acusació pot sentir-se personal. Intenteu separar la por de la persona del que se sap sobre el que ha passat. No heu d’acceptar la culpa d’una cosa que no heu fet, i no cal resoldre cada desacord en aquell moment.

La preocupació pot tenir a veure amb un objecte perdut de veritat?

Sí. Primer comproveu si l’objecte realment falta. La persona pot haver-lo deixat en un lloc estrany, algú pot haver-lo mogut o pot haver estat agafat. No descarteu un informe de robatori, negligència o abús només perquè la persona té demència.

Per a un objecte mal col·locat, mireu-lo junts si la persona ho vol. Comproveu els llocs on sol guardar-lo i repasseu la rutina recent. Si l’objecte té un valor alt, és important per a la seguretat o encara falta, expliqueu a la persona el que sabeu i involucreu un professional de confiança o un altre familiar.

Si els diners o les tasques domèstiques es comparteixen, feu servir registres clars que la persona accepti. Guardeu rebuts o notes de les operacions acordades i expliqueu-les en termes senzills. Demaneu a un professional local qualificat sobre els acords financers o les responsabilitats legals; aquesta guia no pot avaluar aquestes qüestions.

Si no esteu segurs de si una preocupació és certa, demaneu a una persona neutral que ajudi a comprovar-ho. Trieu una persona en qui la persona confiï i compartiu només la informació necessària per entendre el que ha passat.

Com poden ajudar les rutines familiars amb els objectes perduts?

Doneu als objectes que es perden sovint un lloc familiar. Un bol per a les claus, una safata per a la cartera o un calaix etiquetat poden facilitar trobar algun objecte més tard. La guia de l’Alzheimer’s Society suggereix fer servir un lloc habitual per a objectes com les claus o les ulleres. Pregunteu a la persona quin lloc té sentit per a ella.

Canvieu una cosa cada vegada. Moure les pertinences sense explicar-ho pot fer que la persona estigui menys segura de on són les coses. Si es perd sovint un objecte barat, un de reserva pot ajudar en algunes llars, però no ha de substituir la comprovació de si l’original s’ha agafat o s’ha perdut.

Assegureu-vos que la persona veu i sent amb la màxima comoditat possible. Dementia Australia explica que els problemes de visió o d’audició, les malalties, els efectes dels medicaments, un canvi de rutina o un entorn aclaparador poden contribuir als canvis de percepció. Pregunteu a la persona si l’habitació li sembla massa sorollosa o desconeguda, i comproveu que tingui les ulleres o els audiòfons, si els fa servir.

Quan he de demanar ajuda mèdica o externa?

Expliqueu-ho al clínic de la persona si la sospita és nova, cada cop més freqüent o causa angoixa. Anoteu quan passa, què hi havia en aquell moment i si ha canviat alguna cosa en la salut, la rutina, l’entorn o els medicaments de la persona. No inicieu, no aturis i no canvieu cap medicament basant-vos en un article general.

La confusió sobtada o un canvi brusc de conducta o de salut necessita atenció mèdica urgent. La guia del NHS sobre la confusió sobtada diu que cal demanar ajuda mèdica immediatament. Useu el servei d’emergència o d’atenció urgent local on viu la persona.

Si una acusació pot implicar un robatori, una negligència o un abús, assegureu-vos que la persona estigui segura i demaneu consell a un professional local de confiança o al servei de protecció d’adults. Si algú està en perill immediat, poseu-vos en contacte amb els serveis d’emergència locals. No investigueu sols una preocupació greu si fer-ho us pot posar en risc a vosaltres o a la persona.

Com puc tenir cura de mi mateix?

Les acusacions repetides poden fer malbé una relació. Parleu amb una persona de confiança o amb un consellor, i demaneu ajuda amb les tasques de cura si us sentiu desbordats. La guia sobre desacords familiars suggereix maneres de repartir les responsabilitats, i la guia d’autocura per a persones cuidadores explica el descans i el suport.

Centreu-vos en el que es pot comprovar, en com se sent la persona i en el suport que necessita. No heu de demostrar la vostra cura en cada conversa. Si una preocupació torna sovint, demaneu ajuda a l’equip d’atenció per trobar una manera d’actuar que respecti la persona i protegeixi tothom qui hi és implicat.