Quan una persona amb demència no us reconeix

Si una persona amb demència ja no us reconeix, el moment pot ser dolorós i confús. Potser us preguntareu què dir o si heu d’explicar un altre cop la relació. Cada situació és diferent. Comenceu amb el que sembla que ajuda la persona a sentir-se segura i còmoda, no amb una prova del que recorda.

La guia de l’Alzheimer’s Association sobre la pèrdua de memòria i la confusió inclou el fet de no reconèixer la família entre els canvis que poden passar. Dementia Australia i l’Alzheimer’s Society expliquen que una persona pot confondre algú que coneix amb una altra persona. És una orientació general; no pot dir per què passa un canvi concret.

Què pot estar passant quan la persona no em reconeix?

La demència pot afectar la memòria i la manera com una persona interpreta el que veu. Pot confondre-us amb un altre familiar o no estar segura de com esteu relacionats. Això no us diu exactament què sent per vosaltres. Centreu-vos en la comoditat i la resposta de la persona en aquell moment.

El reconeixement també pot veure’s afectat per una mala il·luminació, problemes de visió o d’audició, una malaltia, els efectes secundaris d’un medicament, un lloc desconegut o un canvi de rutina. Són factors possibles, no una manera de diagnosticar la causa. Si el canvi és nou o continua molestant la persona, expliqueu al seu clínic què ha passat i pregunteu si cal revisar-la.

Si una habitació és fosca o plena de gent, proveu un canvi: encengueu una llum, reduïu el soroll de fons o aneu a un lloc conegut. Pregunteu si la persona vol les ulleres o els audiòfons, si els fa servir. Aquests passos poden ajudar, però no explicaran cada cas de no reconeixement.

Què puc dir en el moment?

Acosteu-vos on la persona us pugui veure i parleu amb una veu tranquil·la i familiar. Digueu el vostre nom i la vostra relació de manera senzilla, com faríeu en saludar-la un altre dia: «Hola, sóc l’Alex, la teva filla.» Després feu una pausa i observeu com respon.

• Si sembla tranquil·la, continueu amb una conversa normal. Parleu del que passa ara, o pregunteu si vol seure junts.
• Si sembla insegura, oferiu una tranquil·litat breu: «Estàs segura. Sóc aquí amb tu.» Doneu-li temps per respondre.
• Si sembla espantada o us demana que marxeu, feu un pas enrere i deixeu-li espai. No l’obligueu a abraçar-vos, no insistiu que us reconegui ni repetiu informació que sembla que l’angoixa.
• Si us anomena d’una altra manera, podeu presentar-vos una vegada sense convertir-ho en una correcció. Si continua còmoda, passeu a un tema o una activitat que li agradi.

La guia de comunicació recomana un llenguatge curt i tranquil, i evitar els qüestionaris o les discussions. Intenteu no preguntar: «Recordes qui sóc?» La pregunta pot sentir-se com una prova i potser no ajuda la persona a reconèixer-vos.

Un senyal familiar pot ajudar?

De vegades un senyal pot ajudar la persona a situar-vos, però no funciona amb tothom. Proveu un senyal suau cada vegada i pareu si afegeix pressió.

• Digueu el vostre nom de manera natural. Una veu familiar o una presentació breu pot ser suficient.
• Useu una foto o un objecte compartit. Si la persona gaudeix de les fotos, podeu mirar-ne una junts sense demanar-li que anomeni ningú. La nostra guia de reminiscència té idees per fer servir fotos sense fer preguntes.
• Proveu una activitat compartida habitual. Una cançó, una beguda o una tasca coneguda pot fer el moment més fàcil. Seguiu la resposta de la persona; està bé canviar de tema o acabar la visita.
• Reduïu la confusió al vostre voltant. Comproveu que hi hagi prou llum i que la persona tingui les ulleres o els audiòfons, si els fa servir. Un lloc més tranquil pot ajudar si hi ha molta gent parlant.

No afegiu més senyals si la persona continua incòmoda. Una explicació llarga o una sèrie de fotos la poden aclaparar. Estar present amb calma pot ser suficient; també està bé fer una pausa i tornar-ho a intentar en un altre moment.

Com puc fer que les visites siguin més fàcils?

Si la persona viu en una residència o rep la visita de diverses persones ajudants, pregunteu a les persones que coneixen la seva rutina quan sol sentir-se més còmoda. Podeu visitar-la en un moment més tranquil, anar acompanyats d’algú que reconegui o portar un objecte familiar. Són opcions per valorar, no un horari que totes les famílies han de seguir.

Abans d’una visita, decidiu què seria manejable també per a vosaltres. Podeu planificar una activitat curta, portar un àlbum de fotos o simplement seure junts. Si la persona no sembla saber qui sou, podeu respondre igualment a les seves necessitats en el moment. No feu que la visita depengui de si us anomena pel vostre nom.

És comprensible que us sentiu tristos, rebutjats o frustrats. Parleu amb una persona de confiança, amb un consellor o en un grup de suport per a persones cuidadores si l’experiència us pesa. La guia d’autocura per a persones cuidadores inclou maneres de demanar suport als altres.

Quan he de demanar ajuda mèdica?

Si no reconèixer algú és un patró nou, passa sovint o causa angoixa, expliqueu-ho al metge de la persona. Anoteu quan passa i què més hi havia, com un canvi de salut, de son, de llum, d’audició, de medicació o de l’entorn. No aturis ni canvieu cap medicament basant-vos en un article general.

La confusió sobtada o un canvi brusc de conducta o de salut necessita atenció mèdica urgent. La guia del NHS sobre la confusió sobtada diu que cal demanar ajuda mèdica immediatament. Useu el servei d’emergència o d’atenció urgent local on viu la persona.

Que no us reconeguin pot ser difícil per a totes dues persones. Mantingueu les paraules senzilles, oferiu un senyal només quan ajudi i deixeu que la comoditat de la persona determini què passa després.