Suport per al vàter i la incontinència en persones amb demència

Els problemes amb el vàter poden ser molt angoixants per a la persona i per a qui l’ajuda. Tracteu un accident com una necessitat d’atenció, no com un fracàs. Pregunteu quin suport resulta còmode, mantingueu la persona implicada i protegiu-ne la privadesa. La persona pot fer alguns passos sola o pot voler que hi hagi un ajudant de confiança a prop.

La guia de l’Alzheimer’s Association sobre la incontinència, el consell sobre continència de Dementia Australia i la guia del NHS per cuidar una persona amb demència recomanen dignitat, suport senzill i consell professional quan apareixen problemes. Aquesta pàgina és informació general; no és un diagnòstic ni un pla personal d’atenció.

Un problema nou amb el vàter sempre es deu a la demència?

No. Un problema nou o que empitjora pot tenir diverses causes. La demència pot dificultar notar la necessitat d’anar al vàter, trobar el lavabo o gestionar la roba. Altres possibilitats són una infecció, el restrenyiment, l’efecte d’un medicament o la dificultat per moure’s. Una persona cuidadora no pot saber la causa a partir d’un sol accident.

Consulteu un metge o un altre professional de la salut quan canviï el control de la bufeta o dels intestins. Si és útil, anoteu quan va començar el canvi, què heu observat i si la persona ha esmentat dolor o molèstia. Això pot ajudar el professional a fer preguntes concretes. No aturis ni canvieu cap medicament basant-vos en una guia general.

Si la persona es confon de cop, busqueu ajuda mèdica immediata a través dels serveis d’emergència locals. La informació del NHS sobre la confusió sobtada explica que la confusió sobtada necessita atenció urgent. Un canvi gradual en els hàbits del vàter és diferent, però també mereix una conversa amb un professional.

Com puc fer que el lavabo sigui més fàcil de trobar i d’usar?

Feu que el camí sigui clar i fàcil de veure. Un llum de nit, prou espai per caminar i la col·locació habitual dels objectes d’ús diari poden ajudar. Un senzill mot o una imatge a la porta pot ser útil si la persona la reconeix. Pregunteu abans de deixar la porta del lavabo oberta, perquè la persona pot preferir la privadesa.

La roba que la persona pot gestionar amb facilitat redueix passos innecessaris. Tingueu a l’abast la roba habitual i eviteu un nou sistema de tancament o d’emmagatzematge si fa la rutina menys familiar. La nostra guia de seguretat a casa explica la il·luminació i un camí clar fins al lavabo. Demaneu consell a un terapeuta ocupacional o a un altre professional qualificat abans de canviar l’equipament del lavabo o d’afegir barres.

L’habitació ha de semblar privada i familiar. Reduïu el desordre que la persona podria confondre amb el vàter o amb un altre objecte. Mantingueu l’interruptor de la llum fàcil de trobar. Canvieu una cosa cada vegada i mantingueu-la només si la persona hi està còmoda.

Què puc dir quan la persona pot necessitar anar al vàter?

Feu servir paraules normals d’adult i un to tranquil. Una oferta breu, com «Voleu anar al lavabo?», li dona l’oportunitat de respondre. Eviteu el llenguatge infantil, les bromes, els recordatoris en públic o preguntar-ho davant d’altres persones si això la pot avergonyir.

Algunes persones mostren una necessitat amb gestos en lloc de paraules. Poden inquietar-se, caminar d’un costat a l’altre, estirar-se la roba o dirigir-se cap a una habitació coneguda. Aquests senyals no demostren que la persona necessiti anar al vàter, així que oferiu ajuda amb delicadesa i observeu-ne la resposta.

Si una visita al vàter a una hora habitual funciona per a la persona, oferiu-la com a part del dia. Una rutina és una invitació, no una instrucció. Si ella ho rebutja, no hi discutiu ni la forceu a seure. Espereu, ofereixi-ho més tard si ella ho vol i seguiu els patrons habituals de la persona, en lloc d’imposar un horari estricte.

Com puc respondre després d’un accident?

Mantingueu un to neutre i protegiu la dignitat de la persona. Eviteu culpabilitzar-la, mostrar fàstic o corregir-la davant d’altres persones. Un senzill «Digueu-me què us ajudaria» permet que la persona us guïi. Oferiu roba neta o un lloc privat per canviar-se, però pregunteu abans d’ajudar-la.

Doneu temps a la persona perquè faci els passos que pot gestionar. Pot voler canviar-se de roba per si mateixa, tenir una persona de confiança a prop o quedar-se sola un moment. Si necessita ajuda pràctica, expliqueu-la en passos curts i comproveu que hi està còmoda. No la subjecteu ni la precipiteu en una tasca privada.

Podeu preparar un canvi de roba net o una bossa discreta per a una sortida si la persona ho vol. Pregunteu abans de guardar productes per a la incontinència en un espai compartit o d’explicar a altres persones que hi ha hagut un accident. Si els protectors o la roba de llit podrien ajudar, demaneu a un professional de la salut o a un assessor de continència quines opcions s’ajusten a les necessitats i preferències de la persona.

Hauria de restringir les begudes o triar productes per a la continència?

No redueixi els líquids de la persona per evitar accidents, tret que el seu professional de la salut hagi donat un consell específic. L’Alzheimer’s Association avisa que restringir els líquids pot portar a la deshidratació i a altres problemes. Les persones amb demència també poden necessitar recordatoris o ajuda per beure prou. Seguiu un pla d’atenció individual per a qualsevol límit de líquids.

Els protectors, la roba interior protectora o la roba de llit impermeable són eleccions personals. Poden ajudar algunes persones, però cap producte no val per a tothom. Parleu amb un metge o un assessor de continència sobre les opcions, la comoditat, l’ajust, els problemes de la pell i la manera com la persona vol utilitzar-los. No poseu un producte a algú que s’hi resisteix; pregunteu què li resultaria acceptable.

Quan he de demanar ajuda professional?

Consulteu un metge sobre els problemes nous, els que empitjoren o els que fan mal. Una infecció, el restrenyiment, l’efecte d’un medicament o un altre problema de salut poden necessitar atenció. Porteu una descripció breu del que ha canviat i quan. Un assessor de continència també pot ajudar amb opcions pràctiques en algunes zones; pregunteu al metge com trobar suport local.

Demaneu ajuda mèdica immediata si la persona es confon de cop. Per a altres preocupacions de continència, poseu-vos en contacte amb un professional de la salut per obtenir consell, en lloc de diagnosticar la causa vosaltres mateixos. No limiteu els líquids, no canvieu medicaments i no comenceu cap tractament basant-vos en un article de web.

Com puc repartir la feina amb respecte?

Si diverses persones ajuden, pregunteu a la persona què se sent còmoda compartint. Una nota privada amb les seves paraules preferides, la rutina i el tipus d’ajuda pot evitar explicacions repetides. Compartiu només el que la següent persona ajudant necessita saber, i actualitzeu la nota si els desitjos de la persona canvien.

Donar suport amb el vàter també pot ser cansat per a les persones cuidadores. Demaneu a una persona de confiança o a un servei d’atenció que faci un torn, si la persona ho accepta. La guia d’autocura per a persones cuidadores inclou maneres de buscar suport i descans. Una atenció respectuosa protegeix tant la privadesa de la persona com la capacitat de la persona cuidadora de continuar.

L’objectiu és fer que l’ajuda estigui disponible sense pressió. Respongueu amb calma, protegiu la privadesa, preserveu les eleccions de la persona i consulteu un professional sobre els problemes nous.