Cura de les mascotes i demència: un suport a una rutina compartida

Una mascota pot formar part del ritme diari i de la vida familiar de la persona. Donar de menjar, passejar o simplement estar amb un animal també pot ser una activitat que la persona vol continuar fent. La demència pot dificultar algunes tasques, però això no vol dir que algú altre hagi de fer-se’n càrrec automàticament.

Les indicacions sobre cura de mascotes de l’Alzheimer’s Society recomanen planificar la cura de la mascota amb antelació i utilitzar rutines o recordatoris. Les indicacions sobre activitats de Dementia Australia inclouen les mascotes entre les activitats que poden tenir sentit. L’objectiu aquí és un suport pràctic per a la persona i per a l’animal, no afirmar que les mascotes tracten la demència.

Com puc fer que una rutina de cura de la mascota sigui més fàcil?

Comenci preguntant a la persona quines tasques li agraden i vol mantenir. Una persona pot gaudir de donar de menjar al gat però no de netejar la sorra; una altra pot voler passejar el gos amb un familiar. Mantingui el pla adaptat a la persona, a la mascota i al suport disponible.

• Lligui la cura a una rutina existent. Posi el menjar després de l’esmorzar, comprovi el bol d’aigua quan prepari un te o passegi el gos després d’un programa de ràdio conegut. Un senyal que ja forma part del dia pot ser més fàcil de seguir que un horari nou.
• Guardi el material en un lloc conegut. Deixi el menjar, la corretja o el raspall de la mascota junts, on la persona els esperi, i mantingui els objectes pesats o els productes químics ben col·locats i fora de l’abast. Una etiqueta o una nota senzilla pot ajudar si la persona la vol.
• Faci visible un sol recordatori. Una nota curta al costat del material o una entrada al calendari pot ser suficient. Eviti omplir la casa de recordatoris que facin sentir la persona vigilada o corregida.
• Deixi temps per a la tasca. Una passejada o una rutina d’alimentació pot trigar més que abans. No faci córrer la persona si està gaudint del temps junts.

Si diverses persones comparteixen la cura de la mascota, utilitzi una llista curta per mostrar qui s’ocupa de cada tasca aquell dia. Tingui-la a prop del material o utilitzi un recordatori que la persona ja li agradi. Eviti crear alarmes o notes addicionals quan n’hi ha prou amb un senyal clar.

La guia de rutina diària té més idees per lligar una activitat a una part coneguda del dia.

Quin ajut poden oferir la família o els amics?

Ofereixi una tasca concreta en lloc d’una promesa general. Un amic pot recollir el menjar de la mascota cada mes, un veí pot acompanyar una passejada o un familiar pot anar a una cita veterinària. Si la persona vol continuar donant de menjar o raspallar la mascota, organitzi l’ajuda al voltant d’aquest paper en lloc de llevar-li’l.

Acordeu qui ajudarà si la persona que sol cuidar la mascota està fora o la persona no es troba bé. Expliqui a aquest ajudant on és el material, quina rutina prefereix la persona i a qui cal trucar si la mascota sembla malalta. Comproveu que l’ajudant se sent còmode amb l’animal i que l’animal se sent còmode amb ell.

Si la persona té suport d’un proveïdor de cura, pregunti com pot encaixar la cura de la mascota en les visites. Els permisos i les normes de la casa importen: no suposi que un cuidador remunerat pot passejar, alimentar o manejar un animal com a part de la seva feina. Acordi la tasca amb la persona, el proveïdor i el familiar responsable de la mascota.

Com puc saber quan cal més suport?

Observi esdeveniments concrets en lloc de jutjar la persona per una etapa o una puntuació. Un bol que es queda buit de manera repetida, una passejada perduda que deixa la mascota neguitosa o una persona que sembla esgotada després de cuidar l’animal poden indicar que una tasca necessita més suport. Un canvi en el comportament, la gana o l’aspecte de la mascota també és motiu per contactar amb el seu veterinari.

Parli amb la persona sobre el que ha observat. Potser li agradaria rebre un recordatori, fer una passejada compartida o tenir un ajudant per a una tasca mantenint la resta de la rutina. Si un problema de salut, de mobilitat o de seguretat afecta la capacitat de la persona per cuidar l’animal, demani al seu equip de cura o a un servei de suport local que ajudi a buscar opcions.

No esperi a una crisi per pensar en la cura de reserva. La guia sobre viure sol amb demència inclou maneres d’acordar revisions i ajuda pràctica mantenint les eleccions de la persona com a eix central.

Com hem de planificar els canvis futurs?

Pregunti a la persona en qui confiaria per cuidar la mascota si estigués a l’hospital, fora de casa o ja no pogués fer una tasca concreta. Anoti la rutina habitual de la mascota, el menjar, les dades de contacte del veterinari i les persones que han acceptat ajudar. Guardi la informació en un lloc on la persona i els ajudants de confiança la puguin trobar, amb el permís de la persona.

El pla pot canviar amb el temps. Revisi’l quan canviïn la rutina, la mobilitat o el suport de la persona, o si canvien les necessitats de la mascota. Si cal un trasllat, implique la persona a decidir on viurà la mascota i com pot mantenir el contacte quan sigui pràctic. Planificar aviat dona a tothom més temps per considerar opcions que protegeixin tant els desitjos de la persona com la cura de l’animal.

Què passa si una visita o una activitat amb la mascota no és còmoda?

Deixi que la persona i l’animal marquin el ritme. Ofereixi temps junts només si tots dos semblen còmodes. Una visita curta, seure a prop o mirar una foto de la mascota pot ser suficient. Aturi’s si la persona es neguiteja, si l’animal intenta allunyar-se o si sembla estressat. Les idees d’activitats del web inclouen altres maneres conegudes de passar temps junts.